dijous, 29 d’octubre del 2009

Xarxes sense Fil


Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.
Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.



Tipus
Segons la grandària que té cada xarxa, és a dir, la seva cobertura, es poden classificar en diferents tipus:


WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN)
En aquest tipus de xarxa de cobertura personal, hi ha tecnologies basades en
HomeRF (estàndard per connectar tots els telèfons mòbils de la casa i els ordinadors mitjançant un aparell central); Bluetooth (protocol que segueix l'especificació IEEE 802.15.1); ZigBee (basat en l'especificació IEEE 802.15.4 i utilitzat en aplicacions com la domòtica, que requereixen comunicacions segures amb taxa d'enviament de dades baixa i maximització de la vida útil de les seves bateries, baix consum); RFID (sistema remot d'emmagatzematge i recuperació de dades amb el propòsit de transmetre la identitat d'un objecte (similar a un número de sèrie únic) mitjançant ones de ràdio).


WLAN (Wireless Local Area Network, Wireless LAN)
En les xarxes d'àrea local podem trobar tecnologies sense fils basades en
HiperLAN (de l'anglès, High Performance Radio LAN), un estàndard del grup ETSI, o tecnologies basades en Wi-Fi (Wireless-Fidelity), que segueixen l'estàndard IEEE 802.11 amb diferents variants.


WMAN (Wireless Metropolitan Area Network, Wireless MAN)
Per xarxes d'àrea metropolitana trobem tecnologies basades en
WiMax (Worldwide Interoperability for Microwave Access, és a dir, Interoperabilitat Mundial per Accés per Microones), un estàndard de comunicació sense fil basat en la norma IEEE 802.16. WiMax és un protocol semblant a Wi-Fi, però amb més cobertura i ample de banda. També podem trobar altres sistemes de comunicació com LMDS (Local Multipoint Distribution Service).


WWAN (Wireless Wide Area Network, Wireless WAN)
En aquestes xarxes trobem tecnologies com
UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), utilitzada amb els mòbils de tercera generació (3G) i succesora de la tecnologia GSM (per mòbils 2G), o també la tecnologia digital per telèfons mòbils GPRS (General Packet Radio Service).

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Xarxes Informatiques

Una xarxa és la unió de dos o més ordinadors de manera que siguin capaços de compartir recursos, fitxers, directoris, discs, impressores ... Per crear la xarxa cal un hardware que uneixi els dispositius (targetes, cables) i un software que implementi les regles de comunicació entre ells (protocols i serveis).

TIPUS DE XARXES
LAN (Local Area Network)
Són xarxes de petita extensió, on l'usuari és l'amo de la xarxa amb velocitats d'1 a 100 Mbps.



MAN (Metropolitan Area Network)
Són les xarxes de major extensió, donen servei a múltiples usuaris, s'estén dins l'àrea metropolitana.

WAN (Wide Area Network)
Son les xarxes de gran extensió, donen servei a múltiples usuaris, travessen fins i tot països. Un exemple de xarxa pública és Internet.


VPN (Virtual Private Network)
Conegudes com Internet. Són xarxes de gran extensió, on els usuaris aprofiten els recursos d'Internet. Utilitzar els mesures de seguretat per establir connexions privades. Per exemple la intranet d'una empresa són seus a diverses ciutats.


TIPOLOGIES
Una altra forma de classificar les xarxes és segons la disposició de les estacions que la composen. D'això se'n diu topolodia de la xarxa. Algunes de les topologies més utilitzades són les següents.

Topologia d’Anell.
Consisteix en conectar les estacions una en sèrie amb l'altra formant un anell tancat. La informació ha de passar d'una estació a una altra fins que arriba al destinatari de la mateixa, generalment la informació és de tipus unidireccional. Un inconvenient d'aquesta topologia és que si una estació s‘avaria la xarxa deixa de funcionar adequadament.
Topologia en bus
Consisteix en connectar totes les estacions a un bus comú. L'avantatge d'aquesta topoliogia és que no necessiten estar connectades totes les estacions a la xarxa. D'altra banda és molt fàcil augmentar o decrementar el numero de estacions de la xarxa. Els paquets de la xarxa arriben a totes les estacions, i elles han de recollir només els que són per a elles.


Topologia en estrella
Consiste en conectar todas las etacioones a un nodo comun, conocido con el nombre de concentrador, Hub, Switch, Router,, Gateway, etc.
Esta toplogia es una variante de la topologia en bus, el concetrador se encrga de conmutar los datos entre las distintas estaciones. Dependiendo del elemento utilizado como nodo (Hub, Router…) los datos llegan a todas o solo a las estaciones adecuadas, con el consiguiente ahorro de ancho de banda de datos para el resto de estaciones .
En la actualidad es el sistema mas extendido.





Tipologia d’Arbre
La tipologia en arbre apareix com a desenvolupament de la interconnexió de diverses topologia en estrella.


dilluns, 5 d’octubre del 2009

Noticia: Mà dura amb els incivics a Barcelona

Mirant a la web de El Periodico he trobat la notícia on els veïns de Barcelona reclamen més mà dura amb els incivics.
Creuen segons els resultats d'una enquesta que el nombre d'incívics a Barcelona ha pujat desorbitadament en l'ultim any.
en l'enquesta anomenada abans tres de cada deu respostes es refereixen a les desstroses del mobiliari urbà; i pràcticament dues de cada 10 persones citen situacions que generen inseguretat.
Al marge dels comportaments que causen més rebuig es el fet d’anar sense samarreta o en banyador per la ciutat.
En canvi, el que realment molesta els ciutadans és trobar excrements de gos al carrer, pràctica que prohibeixen les ordenances; tot i així, qualsevol barceloní n’ha d’esquivar de manera força habitual.
ara us deixo l'enllaç amb El Periodico per que pugeu llegir la noticia sençera:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=650134&idseccio_PK=1022

Sistemes Operatius

Un sistema operatiu és un programa de sistema, és a dir, un conjunt de programes de computació destinats a realitzar moltes tasques entre les quals destaca l'administració de dispositius.

Quan s'aplica voltatge al processador d'un dispositiu electrònic, aquest executa un reduït codi en llenguatge ensamblador localitzat en una direcció concreta en la ROM (direcció de reset) i conegut com reset code, que al seu torn executa una rutina amb la qual s'inicialitza el maquinaria que acompanya al processador. També en aquesta fase sol inicialitzar el controlador de les interrupcions. Finalitzada aquesta fase s'executa el codi d'arrencada (startup code), també codi en llenguatge assemblador, la tasca més important és executar el programa principal (main) del programa de l'aplicació.

Un sistema operatiu es pot trobar en la majoria dels aparells electrònics que utilitzin microprocessadors per funcionar, ja que gràcies a aquests podem entendre la màquina i que aquesta compleixi amb les seves funcions (telèfons mòbils, reproductors de DVD, AutoRadios, ordinadors, ràdios, etc ).

dijous, 1 d’octubre del 2009

Pèriferics

Hem investigat sobre els perifèrics d'entrada i de sortida... hem comparat preus (botiga pixmania), models, marques...


Com per exemple les targetes de memòria que hi ha de molts estils i de molts preus i de diferents capacitats: els pendrives de 2GB aproximadament valen 6.90 euros, els de 4GB van aproximadament pels 9 euros, els de 8GB per 14 euros, els de 16GB per 26 euros i els de 32GB per 56 euros i més.

També hem mirat teclats; de teclats hi ha dos grans tipus inalabrics i amb cable, els inalabrics eres mes cars anaven des de els 12 euros fins als 150 euros. I els que portaven cable anaven des de els 6 euros fins als 60 euros.


els ratolins també son perifèrics d'entrada el seu preu va sobre els 7 euros fins als 130. depenen molt del disseny del ratolí.
Per ultim les impressores multifunció també son perifercis d'entrada; aquestes impressores fan la funció d'escaner, fotocpoiadora, impressora hi ha algunes que també fan la funció de fax. aquestes impresores els preusestan al voltan dels 50 euros fins als 1000 euros.





També hem estat comparat els periferics de sortida com per expemple els monitors d'ordinador: actualment nomes es venen monitors de pantalla plana i el seu preu va en proporció a la grandaria de la pantalla (pulgades). un monitor el pot costar des de 60 euros fins a 1000 euros.


Finalment els altaveus hem trobat desde 20 euros fins a 300 euros. hi ha de molts models i de molts dissenys.