dijous, 3 de desembre del 2009

Definicions informatiques

A continuació us mostraré el vocabulari relacionat amb el mon dels virus informatics que hi ha:
  • Virus Informàtic: Un virus informàtic és un programa que es copia automàticament per alterar el funcionament normal de la computadora, sense el permís o el coneixement de l'usuari. Encara que popularment s'inclou el "malware" dins dels virus, en el sentit estricte d'aquesta ciència els virus són programes que es repliquen i s'executen per si mateixos. Els virus, habitualment, reemplacen arxius executables per uns altres, infectats amb el codi del virus. Els virus poden destruir, de manera intencionada, les dades emmagatzemades en un ordinador, encara que també n'existeixen altres més benignes, que només es caracteritzen pel fet de ser molestos.
    Els virus informàtics tenen, bàsicament, la funció de propagar-se, replicant-se, però alguns contenen a més una càrrega maligna (payload) amb diferents objectius, des d'una simple broma fins a realitzar danys importants en els sistemes, o blocar les xarxes informàtiques generant tràfic inútil.
    El funcionament d'un virus informàtic és conceptualment simple. S'executa un programa que està infectat, en la majoria de les ocasions, per desconeixement de l'usuari. El codi del virus queda resident (allotjat) a la memòria RAM de la computadora, encara que el programa que el contenia hagi acabat d'executar-se. El virus pren llavors el control dels serveis bàsics del sistema operatiu i infectant posteriorment arxius executables que siguin cridats per a la seva execució. Finalment s'afegeix el codi del virus al del programa infectat i es grava al disc, amb la qual cosa es completa el procés de replicació.
  • Portes del darrere. (Backdoors): A la informàtica, una porta del darrere (o en anglès backdoor), és una seqüència especial dins del codi de programació mitjançant la qual el programador pot accedir o escapar d'un programa en cas d'emergència o contingència en algun problema.Aquestes portes també poden ser utilitzades per a finalitats malicioses i espionatge.Els més coneguts són Back Orifice i NetBus, dos dels primers backdoors, que fins als nostres dies segueixen vigents encara que en menor quantitat ja que la majoria dels programes antivirus els detecten. Un altre molt conegut és el SubSeven, que també el qual va ser introduït en milions d'ordinadors en el món.
  • Cavalls de troia (troians): En informàtica, s'anomena troià o cavall de Troia (traducció literal de l'anglès Trojan horse) a un programari maliciós que sota una aparença inofensiva s'executa de manera oculta en el sistema i permet l'accés remot d'un usuari no autoritzat al sistema. El terme ve de la història del Cavall de Troia en la mitologia grega.Un troià no és un virus informàtic, les principals diferències són que els troians no propaguen la infecció a altres sistemes per si mateixos i necessiten rebre instruccions d'un individu per realitzar el seu propòsit cucs informàtics
  • Spyware: Un programa espia, traducció de l'anglès spyware, és un programari, dins de la categoria malware, que s'instal furtivament en un ordinador per recopilar informació sobre les activitats realitzades en ella. La funció més comuna que tenen aquests programes és la de recopilar informació sobre l'usuari i distribuir-lo a empreses publicitàries o altres organitzacions interessades, però també s'han emprat en organismes oficials per a recopilar informació contra sospitosos de delictes, com en el cas de la pirateria de programari. A més poden servir per enviar els usuaris a llocs d'internet que tenen la imatge corporativa d'altres, amb l'objectiu d'obtenir informació important. Atès que el spyware usa normalment la connexió d'un ordinador a Internet per transmetre informació, consumeix ample de banda, amb la qual cosa, pot veure's afectada la velocitat de transferència de dades entre aquesta computadora i altra (s) connectat (s) a Internet. Entre la informació usualment recaptada per aquest programari es troben: els missatges, contactes i la clau del correu electrònic; dades sobre la connexió a Internet, com l'adreça IP, el DNS, el telèfon i el país; adreces web visitades, temps durant el qual l'usuari es manté en aquestes web i nombre de vegades que l'usuari visita cada web, programari que es troba instal lat; descàrregues realitzades, i qualsevol tipus d'informació intercanviada, com per exemple en formularis, amb llocs web, incloent números de targeta de crèdit i comptes de banc, contrasenyes, etc. Els programes espia poden ser instal.lats en un ordinador mitjançant un virus, un troià que es distribueix per correu electrònic, com el programa Magic Lantern desenvolupat per l'FBI, o bé pot estar ocult en la instal lació d'un programa aparentment innocu. Alguns programes descarregats de llocs no fiables poden tenir instal.ladors amb spyware i altre tipus de malware. Els programes de recollida de dades instal amb el coneixement de l'usuari no són realment programes espies si l'usuari comprèn plenament quines dades estan sent recopilades ia qui es distribueixen.
  • Adewere: Un programa adware és qualsevol programa que automàticament executa, mostra o baixa publicitat web a l'ordinador després d'instal lat el programa o mentre s'està utilitzant l'aplicació. 'Ad' a la paraula 'adware' es refereix a 'advertisement' (anuncis) en anglès.Alguns programes adware són també shareware, i en aquests els usuaris té l'opció de pagar per una versió registrada o amb llicència, que normalment elimina els anuncis.Alguns programes adware han estat criticats perquè ocasionalment inclouen codi que realitza un seguiment d'informació personal de l'usuari i la passa a terceres entitats, sense l'autorització o el coneixement de l'usuari. Aquesta pràctica es coneix com spyware, i ha provocat crítiques dels experts de seguretat i els defensors de la privacitat, incloent-hi l'Electronic Privacy Information Center. Altres programes adware no realitzen aquest seguiment d'informació personal de l'usuari.Hi ha programes destinats a ajudar l'usuari en la recerca i modificació de programes adware, per bloquejar la presentació dels anuncis o eliminar les parts de spyware. Per evitar una reacció negativa, amb tota la indústria publicitària en general, els creadors de adware han d'equilibrar els seus intents de generar ingressos amb el desig de l'usuari de no ser molestat.
  • Dialers: Els dialers són programes que s'instal len a l'ordinador i que, criden a números de tarifació addicional sense que l'usuari ho sàpiga. Se solen instal lar mitjançant un fitxer executable (. Exe) o mitjançant la descàrrega d'un control ActiveX.
  • Phishing: és un terme informàtic que denomina un tipus de delicte enquadrat dins l'àmbit de les estafes cibernètiques, i que es comet mitjançant l'ús d'un tipus d'enginyeria social caracteritzat per intentar adquirir informació confidencial de forma fraudulenta (com pot ser una contrasenya o informació detallada sobre targetes de crèdit o una altra informació bancària). L'estafador, conegut com Phish, es fa passar per una persona o empresa de confiança en una aparent comunicació oficial electrònica, normalment un correu electrònic, o algun sistema de missatgeria instantània o fins i tot utilitzant també trucades telefòniques. Donat el creixent nombre de denúncies d'incidents relacionats amb el phishing es requereixen mètodes addicionals de protecció. S'han realitzat intents amb lleis que castiguen la pràctica, campanyes per prevenir als usuaris i amb l'aplicació de mesures tècniques als programes.
  • Spam: Es diu spam, correu brossa o sms brossa als missatges no solicitats, habitualment de tipus publicitari, enviats en grans quantitats (fins i tot massives) que perjudiquen d'alguna o diverses maneres al receptor. L'acció d'enviar aquests missatges es denomina spamming.Encara que es pot fer per diferents vies, la més utilitzada entre el públic en general és la basada en el correu electrònic.Altres tecnologies d'internet que han estat objecte de correu brossa inclouen grups de notícies, usenet, motors de cerca, wikis, fòrums, blogs, també a través de popups i tot tipus d'imatges i textos a la web.El correu brossa també pot tenir com a objectiu els telèfons mòbils (a través de missatges de text) i els sistemes de missatgeria instantània com ara Outlook, Lotus Notes, etc.També es diu spam als virus sols en la xarxa i pàgines filtrades (casino, sortejos, premis, viatges i pornografia), s'activa mitjançant l'ingrés a pàgines de comunitats o grups o accedir a links a diverses pàgines.

dilluns, 30 de novembre del 2009

el negoci a Internet

Amb Internet actualment pots fer arribar la teva empresa fins l'altre recó del món, pots conectarte amb milers de persones, trobar tot el que et puguis imaginar amb un clic.
Tambè pots trobar altres empreses, periodistes i nous clients.
A l'hora de presentar un nou producte cal sense dubte un bona pagina web propia d'això es diu marketing online.
Per això hi ha programes que t'ajuden amb els dissenys, pero has de tenir un ampli coneixement informatic.
Unes altres eines que ajuden a la aplicació d'un negoci a Internet son els blogs, vídeos, campanyas virals... encara que no son les úniques.
  • Es troba el Banner, una peça publicitaria.
  • Per un altre costat destaquen les campanyes virals que son reds soscials, telefonía móvil, canals com el Youtube.
  • Tambè es trobe els anuncis de text insertats en buscadors online.
  • Tambè avui dia els blogs (pagines personals o comercial) i les reds socials (Facebook, Myspace...) o les plataformes promocionals son els mitjans on es concentre a més seguidors.

Internet aporta aventatges a un negoci com...

  • Baix cost, alta efectivitat amb resultats al moment.
  • Internet assegura una alta penetració dels missatges especialmet al segment mes jove. i consegueix crear vínculs a curt i llarg plaç i oferir serveis de forma mes penalitzada.
  • els mitjans online faciliten portar a terme els seguiments i analisis del mercat en temps real.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Excursió a Montserrat

Hem fet aquest video sobre l'excursio de tutoria a Montserrat per apendre com s'utilitza el programa de Fotos Narradas3.

A fotos narradas primer has d'elegir en iniar una nova narració, després has d'exprtar les imatges, totes les que vulguis, despres les pots retocar, canviant la seva mida, treient els costats negres, pots posar efectes com en negatiu, blanc i negre, color sepia... i afegintli text com algun comentari de la fotografia. Al seguent pas pots gravar la teva veu perque s'escolti de fons amb un microfon, en aquest mateix pas pots perzonalitzar el moviment , pots posarli a cada foto una durada diferent i un moviment diferent, tambè pots escollir entre tots els diferents tipus de transcicions que hi ha. Despres afegeixes la canço que vulguis perque aixi quedi mes animat, la canço queda bé quan acompanya el tema de la narració. El programa ja es prou inteligent: si la canço que elegeixes es mes llarga del temps que li as donat les fotus, talla la canço en el moment en el que acaben, si la canço es molt curta as d'esportar un altra més i aquesta començara just quan acaba la primera cançó. Li pots anar donant a Visualització prèvia per veure com et va quedant la narració. Per últim dones a guardar proyecto i el desses a la carpeta desitjada i despres li dones a seguent per poder realitzar el video.

Crec que es un programa facil d'utilitzar i que pots treure-li molt de profit per fer unes narracions molt buniques.


D’aquesta noticia del passat dia 4 de novembre de 2009 a El Periodico, ens ha fet obrir els ulls per poder-nos adonar del el que signifiquen les xarxes socials com el Facebook, Fotolog, Twentii, MySpace...

Aquest experiment realitzat per Danny Cameron, l’home que va trobar la càmera a Mikons, va començar com experiment basat en el teoria dels sis Graus de separació.
Aquesta teoria es basa en intentar provar la dita de "el món és un mocador", dit d'una altra manera, que qualsevol en la Terra pot estar connectat a qualsevol altra persona del planeta a través d'una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris (connectant a dues persones amb només sis enllaços).

Aquest experiment va durar des del 17 d’octubre quan es va obrir dita pagina a Facebook titulada Needle in a haystack amb 40 amics fins el dia 3 de novembre amb més de 230000 amics.

Amb aquesta simple anècdota, que a sigut un fet amb bona intenció ens adonem que la nostra imatge pot estar en qualsevol lloc del món, que tothom pot tenir accés per veure-la, en nomes unes hores...

dijous, 29 d’octubre del 2009

Xarxes sense Fil


Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.
Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.



Tipus
Segons la grandària que té cada xarxa, és a dir, la seva cobertura, es poden classificar en diferents tipus:


WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN)
En aquest tipus de xarxa de cobertura personal, hi ha tecnologies basades en
HomeRF (estàndard per connectar tots els telèfons mòbils de la casa i els ordinadors mitjançant un aparell central); Bluetooth (protocol que segueix l'especificació IEEE 802.15.1); ZigBee (basat en l'especificació IEEE 802.15.4 i utilitzat en aplicacions com la domòtica, que requereixen comunicacions segures amb taxa d'enviament de dades baixa i maximització de la vida útil de les seves bateries, baix consum); RFID (sistema remot d'emmagatzematge i recuperació de dades amb el propòsit de transmetre la identitat d'un objecte (similar a un número de sèrie únic) mitjançant ones de ràdio).


WLAN (Wireless Local Area Network, Wireless LAN)
En les xarxes d'àrea local podem trobar tecnologies sense fils basades en
HiperLAN (de l'anglès, High Performance Radio LAN), un estàndard del grup ETSI, o tecnologies basades en Wi-Fi (Wireless-Fidelity), que segueixen l'estàndard IEEE 802.11 amb diferents variants.


WMAN (Wireless Metropolitan Area Network, Wireless MAN)
Per xarxes d'àrea metropolitana trobem tecnologies basades en
WiMax (Worldwide Interoperability for Microwave Access, és a dir, Interoperabilitat Mundial per Accés per Microones), un estàndard de comunicació sense fil basat en la norma IEEE 802.16. WiMax és un protocol semblant a Wi-Fi, però amb més cobertura i ample de banda. També podem trobar altres sistemes de comunicació com LMDS (Local Multipoint Distribution Service).


WWAN (Wireless Wide Area Network, Wireless WAN)
En aquestes xarxes trobem tecnologies com
UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), utilitzada amb els mòbils de tercera generació (3G) i succesora de la tecnologia GSM (per mòbils 2G), o també la tecnologia digital per telèfons mòbils GPRS (General Packet Radio Service).

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Xarxes Informatiques

Una xarxa és la unió de dos o més ordinadors de manera que siguin capaços de compartir recursos, fitxers, directoris, discs, impressores ... Per crear la xarxa cal un hardware que uneixi els dispositius (targetes, cables) i un software que implementi les regles de comunicació entre ells (protocols i serveis).

TIPUS DE XARXES
LAN (Local Area Network)
Són xarxes de petita extensió, on l'usuari és l'amo de la xarxa amb velocitats d'1 a 100 Mbps.



MAN (Metropolitan Area Network)
Són les xarxes de major extensió, donen servei a múltiples usuaris, s'estén dins l'àrea metropolitana.

WAN (Wide Area Network)
Son les xarxes de gran extensió, donen servei a múltiples usuaris, travessen fins i tot països. Un exemple de xarxa pública és Internet.


VPN (Virtual Private Network)
Conegudes com Internet. Són xarxes de gran extensió, on els usuaris aprofiten els recursos d'Internet. Utilitzar els mesures de seguretat per establir connexions privades. Per exemple la intranet d'una empresa són seus a diverses ciutats.


TIPOLOGIES
Una altra forma de classificar les xarxes és segons la disposició de les estacions que la composen. D'això se'n diu topolodia de la xarxa. Algunes de les topologies més utilitzades són les següents.

Topologia d’Anell.
Consisteix en conectar les estacions una en sèrie amb l'altra formant un anell tancat. La informació ha de passar d'una estació a una altra fins que arriba al destinatari de la mateixa, generalment la informació és de tipus unidireccional. Un inconvenient d'aquesta topologia és que si una estació s‘avaria la xarxa deixa de funcionar adequadament.
Topologia en bus
Consisteix en connectar totes les estacions a un bus comú. L'avantatge d'aquesta topoliogia és que no necessiten estar connectades totes les estacions a la xarxa. D'altra banda és molt fàcil augmentar o decrementar el numero de estacions de la xarxa. Els paquets de la xarxa arriben a totes les estacions, i elles han de recollir només els que són per a elles.


Topologia en estrella
Consiste en conectar todas las etacioones a un nodo comun, conocido con el nombre de concentrador, Hub, Switch, Router,, Gateway, etc.
Esta toplogia es una variante de la topologia en bus, el concetrador se encrga de conmutar los datos entre las distintas estaciones. Dependiendo del elemento utilizado como nodo (Hub, Router…) los datos llegan a todas o solo a las estaciones adecuadas, con el consiguiente ahorro de ancho de banda de datos para el resto de estaciones .
En la actualidad es el sistema mas extendido.





Tipologia d’Arbre
La tipologia en arbre apareix com a desenvolupament de la interconnexió de diverses topologia en estrella.


dilluns, 5 d’octubre del 2009

Noticia: Mà dura amb els incivics a Barcelona

Mirant a la web de El Periodico he trobat la notícia on els veïns de Barcelona reclamen més mà dura amb els incivics.
Creuen segons els resultats d'una enquesta que el nombre d'incívics a Barcelona ha pujat desorbitadament en l'ultim any.
en l'enquesta anomenada abans tres de cada deu respostes es refereixen a les desstroses del mobiliari urbà; i pràcticament dues de cada 10 persones citen situacions que generen inseguretat.
Al marge dels comportaments que causen més rebuig es el fet d’anar sense samarreta o en banyador per la ciutat.
En canvi, el que realment molesta els ciutadans és trobar excrements de gos al carrer, pràctica que prohibeixen les ordenances; tot i així, qualsevol barceloní n’ha d’esquivar de manera força habitual.
ara us deixo l'enllaç amb El Periodico per que pugeu llegir la noticia sençera:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=650134&idseccio_PK=1022

Sistemes Operatius

Un sistema operatiu és un programa de sistema, és a dir, un conjunt de programes de computació destinats a realitzar moltes tasques entre les quals destaca l'administració de dispositius.

Quan s'aplica voltatge al processador d'un dispositiu electrònic, aquest executa un reduït codi en llenguatge ensamblador localitzat en una direcció concreta en la ROM (direcció de reset) i conegut com reset code, que al seu torn executa una rutina amb la qual s'inicialitza el maquinaria que acompanya al processador. També en aquesta fase sol inicialitzar el controlador de les interrupcions. Finalitzada aquesta fase s'executa el codi d'arrencada (startup code), també codi en llenguatge assemblador, la tasca més important és executar el programa principal (main) del programa de l'aplicació.

Un sistema operatiu es pot trobar en la majoria dels aparells electrònics que utilitzin microprocessadors per funcionar, ja que gràcies a aquests podem entendre la màquina i que aquesta compleixi amb les seves funcions (telèfons mòbils, reproductors de DVD, AutoRadios, ordinadors, ràdios, etc ).

dijous, 1 d’octubre del 2009

Pèriferics

Hem investigat sobre els perifèrics d'entrada i de sortida... hem comparat preus (botiga pixmania), models, marques...


Com per exemple les targetes de memòria que hi ha de molts estils i de molts preus i de diferents capacitats: els pendrives de 2GB aproximadament valen 6.90 euros, els de 4GB van aproximadament pels 9 euros, els de 8GB per 14 euros, els de 16GB per 26 euros i els de 32GB per 56 euros i més.

També hem mirat teclats; de teclats hi ha dos grans tipus inalabrics i amb cable, els inalabrics eres mes cars anaven des de els 12 euros fins als 150 euros. I els que portaven cable anaven des de els 6 euros fins als 60 euros.


els ratolins també son perifèrics d'entrada el seu preu va sobre els 7 euros fins als 130. depenen molt del disseny del ratolí.
Per ultim les impressores multifunció també son perifercis d'entrada; aquestes impressores fan la funció d'escaner, fotocpoiadora, impressora hi ha algunes que també fan la funció de fax. aquestes impresores els preusestan al voltan dels 50 euros fins als 1000 euros.





També hem estat comparat els periferics de sortida com per expemple els monitors d'ordinador: actualment nomes es venen monitors de pantalla plana i el seu preu va en proporció a la grandaria de la pantalla (pulgades). un monitor el pot costar des de 60 euros fins a 1000 euros.


Finalment els altaveus hem trobat desde 20 euros fins a 300 euros. hi ha de molts models i de molts dissenys.


dimarts, 22 de setembre del 2009

Definició d'informàtica

Definició: El mot Informàtica prové del francès informàtiques, encunyat per l'enginyer Philippe Dreyfus al 1962. És un acrònim de les paraules information i automatique (informació automàtica). En el que avui dia coneixem com infortica conflueixen moltes de les tècniques, processos i màquines que l'home ha desenvolupat al llarg de la història per donar suport i potenciar la seva capacitat de memòria, de pensament i de comunicació.

En el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola es defineix informàtica com:
Conjunt de coneixements científics i tècniques que fan possible el tractament automàtic de la informació per mitjà d'ordinadors.

Conceptualment, es pot entendre com aquella disciplina encarregada de l'estudi de mètodes, processos, tècniques, desenvolupaments i la seva utilització en ordinadors (ordinadors), per tal d'emmagatzemar, processar i transmetre informació i dades en format digital.

Historia: Un dels fets importants en l'evolució de la informàtica ho situem en el segle XVII, on el científic francès Blas Pascal va inventar una màquina calculadora. Aquesta només servia per fer sumes i restes, aquest dispositiu va servir com a base per a que l'alemany Leibnitz, al segle XVIII, desenvolupés una màquina que, a més de realitzar operacions d'addició i sostracció, podia efectuar operacions de producte i quocient. Ja en el segle XIX es van comercialitzar les primeres màquines de calcular. En aquest segle el matemàtic anglès Babbage desenvolupar el que es va anomenar "Màquina Analítica", la qual podia realitzar qualsevol operació matemàtica. A més disposava d'una memòria que podia emmagatzemar 1.000 nombres de 50 xifres i fins podia utilitzar funcions auxiliars, no obstant seguia tenint la limitació de ser mecànica.

Es posible que tu navegador no permita visualizar esta imagen. Al primer terç del segle XX, amb el desenvolupament de l'electrònica, es comencen a solucionar els problemes tècnics que implicaven aquestes màquines, canviar els sistemes d'engranatge i varetes per impulsos elèctrics, establint-se que quan hi ha un pas de corrent elèctrica serà representat amb un * 1 * que no hi hagi un pas de corrent elèctrica es representaria amb un * 0 *.
Amb el desenvolupament de la segona guerra mundial es construeix el primer ordinador, el qual va ser anomenat Mark I i el seu funcionament es basava en interruptors mecànics.
El 1944 es va construir el primer ordinador amb fins pràctics que es va denominar ENIAC.
El 1951 són desenvolupats el Univac I i el Univac II (es pot dir que és el punt de partida en el sorgiment dels veritables ordinadors, que seran d'accés comú a la gent).

Presentació del bloc



Hola benvinguts al blog d'optativa d'informatica. Hem dic Patrícia Lozano Campoy. Vaig a l’escola Sant Antoni Mª Claret, vaig a 4t ESO A. Aquest bloc hem servirà per posar els treballs que farem a classe.

L’informàtica es una area que m’agrada bastant per que no es igual que les matèries normals, es una mica mes distreta, i mes divertida a l’hora que aprenem moltes coses.